Plataforma per l'Educació Pública.
Aquest
Power Point té
dos grans objectius:
- Explicar com les retallades estan afectant a l’educació pública i demostrar aquest efecte real contradient així la versió oficial del govern. Cal encara completar-lo amb dades específiques de cada centre.
Estem tractant de rebre informació del màxim nombre de centres per fer un buidatge general de les Terres de l’Ebre. Us demanem que ens feu arribar les dades del vostre centre per poder tenir una millor visió de quina manera ens estan afectant les retallades.
- Desmentir el discurs oficial que presenta les retallades com un mal necessari i inevitable. Des de la Plataforma afirmem que hi ha alternatives a les retallades però no hi ha voluntat política per evitar-les.
Pensem que l’objectiu real de l’administració catalana és
acabar amb els serveis públics de qualitat, i en especial amb l’educació pública. Per què? Per a privatitzar-la o desprestigiar-la davant l'educació privada.
Per aquest motiu us proposem que divulgueu aquest
Power Point entre el claustre del vostre centre
(fent una exposició per a tots els docents), a l'AMPA del centre i pels instituts a l'alumnat de 3r, 4t, batxillerat i cicles com a sessió de tutoria o bé com una conferència.
El
Power Point és una referència, podeu fer els canvis, reduccions o ampliacions que considereu oportuns. Us demanem que citeu l'autoria del power point: Plataforma per l'Educació Pública. I ens posem a la vostra disposició per resoldre dubtes, preparar la presentació... només cal que contacteu amb nosaltres.
EXPLICACIÓ I ARGUMENTACIÓ DE LES DIAPOSITIVES
DIAPOSITIVA 1 (PRESENTACIÓ 1-6)
- Fa referència a la manera com les retallades estan
afectant el col·lectiu de docents en les seues condicions laborals (suggerim
passar-les només als claustres dels centres per la imatge errònia que tenim de
col·lectiu privilegiat).
DIAPOSITIVA 2-3 “MÉS PER MENYS”
- Des del 2009 el salari dels docents catalans ha baixat un
22% (congelació salarial davant l’IPC,
reducció pagues extres, augment IRPF...). A més el govern català ja ha anunciat
que si el govern Rajoy demana més esforç a les comunitats autònomes les
retallades als treballadors públics encara poden augmentar.
- Aquestes retallades són equivalents a més de 3 nòmines
mensuals cada any i per a tota la vida.
- La següent diapositiva fa referència a altres pèrdues de
les nostres condicions laborals perfectament conegudes per tothom.
- Origen: Elaboració pròpia a partir de les dades del
Departament d'ensenyament i Vicenç Navarro, Juan Torres i Alberto Garzon. Hay
alternativas. 2011. Ed. Sequitur.
DIAPOSITIVA 4. PODEM EMPITJORAR?
- Exemples d’algunes de les mesures que s’han aplicat a
altres estats. Quan pensem que ja està, que ja no ens rebaixaran més les
nostres condicions laborals i els nostres salaris, hauríem de tenir clar que la
política de retallades no la pararem sense defensar-nos i mobilitzar-nos.
- De fet entre les noves propostes que l’administració està
meditant tenim el canvi de trienis per quinquenis, reducció drástica dels
salaris dels interins…
DIA POSITIVA 5. MASSA FUNCIONARIS?
- Els governs i mitjans de comunicació (propietat de grans
empreses i bancs) ens diuen que el problema som els funcionaris/es. Que hi ha
massa funcionaris, que cobren molt i que són un cost elevat per les arques
públiques.
- Però la realitat no és així. Catalunya té menys
funcionaris que l’Estat Espanyol (quasi dos punts menys) i molts menys que els
països de la UE amb millor nivell de vida i estat del benestar.
- Aquestes dades són anteriors a les retallades. Ara,
encara hi ha un percentatge menor a Catalunya. .
- Fins i tot el professor de la Universitat Pompeu Fabra,
Vicenç Navarro afirma que si Catalunya o l’Estat Espanyol tingueren més
funcionaris hi hauria més treball. Amb els nivell de Suècia 1/12,
desapareixeria l’atur.
- Aquest exemple mostra que un estat amb serveis públics i
funcionaris genera treball i riquesa, perquè augmenta el consum i la demanda
interna, i per tant la producció i la riquesa.
- Font: Vicenç Navarro, Juan Torres i Alberto Garzon. Hay
alternativas. 2011. Ed. Sequitur.
DIAPOSITIVA 7. INVERSIÓ SOCIAL.
- Aquesta dada demostra que és mentida que a Catalunya i
l’Estat estiguen invertint massa diners en serveis públics. Estem un 6% per
sota de la mitjana europea (i Catalunya té un percentatge fins i tot més baix
que l’Estat), això suposa que per cada persona s’inverteixen 2.600€ menys que a
l’UE-15.
DIAPOSITIVA 8. S'HA INVERTIT PROU EN EDUCACIÓ A
CATALUNYA?
- Aquestes dades del 2007, ens indiquen que ja abans de les
retallades Catalunya tenia una inversió en educació més baixa (i no podem oblidar
que venim d’un període amb l’arribada d’un alumnat molt divers que necessitava una major atenció i
inversió).
- Com és possible que es facen retallades en un model
educatiu que ja rebia menys inversió que la mitjana europea o estatal?
- Com es pot parlar del gran model d'integració i de
cohesió social que és l'escola catalana i alhora maltractar-la econòmicament?
- Un dels arguments que sentim és que hem estirat més el
braç que la màniga, però la dada revela que ja abans de les retallades, en
època de creixement econòmic la inversió a Catalunya era molt baixa.
DIAPOSITIVA 9-15 i 19-22 CONSEQÜÈNCIES DE LES
RETALLADES (dades curs 2011-12).
· Es manté la plantilla del
professorat del curs anterior (67.057) però amb 400 contractes més de mitja
jornada.
·
Nou alumnat incorporat a
l’educació pública: 21.000.
·
Centres Formació Professional: hi
ha quasi 10.000 alumnat més que el curs passat.
· Aturada en construcció de nous
centres i menys barracons llogats. La conselleria ha encabit 220 grups en
edificis escolars ja existents.
Com afecten aquestes retallades?
Massificació dels centres +
reducció plantilla (relació augment alumnat) = menys qualitat a l’educació
pública.
Per què?
·
Augment de l’alumnat per grup-aula
(ràtio cada cop més elevades).
·
Menys professorat per atendre més
alumnat implica no poder atendre a l’alumnat amb necessitats específiques.
·
Disminució o supressió dels
doblaments en algunes matèries.
·
Centres massificats sense espais
correctament habilitats on implantar classes ( px laboratoris, gimnàs...)....
El doble discurs del govern de la Generalitat:
- A l’ inici d’aquest curs, concretament el 08/09/2011, la
Consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va declarar que la prioritat era reduir
el fracàs escolar, mesurat mitjançant l’abandonament prematur dels estudis
(fracàs que a Catalunya representa més del 30%, el doble de la mitjana
europea).
- Quan li van preguntar com, Rigau va dir que la
conselleria d’ensenyament té diversos eixos d’actuació: actuar preventivament
per detectar els problemes a l’aprenentatge, reforçar la lectura, les
matemàtiques i l’expressió oral als centres. Recuperar els exàmens de setembre,
la combinació de tutories de grup i individuals i mesures de reforç i
diversificació.
- Realment és aquesta la voluntat del govern de Catalunya?
Realment el govern creu que amb menys recursos humans i econòmics es pot
millorar l’educació? Com poden dir que cal reforçar les matemàtiques, per
exemple, si molts dels desdoblaments en aquesta matèria s’estan suprimint
perquè no hi ha suficient professorat? I les tutories individuals, com es
podran fer si cada cop hi haurà menys hores per coordinació i tutories? Com
poden parlar de mesures de reforç i diversificació amb menys professorat?
- Si la voluntat de la consellera és acabar amb el fracàs
escolar i millorar l’educació catalana, llavors els hem de dir que les seues
polítiques estan caminant en la direcció contrària.
- Les dades
ens mostren que a nivell mundial, quan la població té més nivell d’estudis ,
més possibilitats té de tenir treball assalariat. En l’actual situació de
crisi, és fonamental garantir un futur per als i les més jóvens, la manca de
pressupostos i d’inversió a l’educació implica més massificació a les aules i
menys recursos humans i materials, això està fent que no es puga atendre
correctament l’alumnat amb majors dificultats i això pot derivar en
abandonament de l’estudi, dificultant així la seua entrada en el mercat
laboral.
- La
gràfica de la OCDE mostra la diferència de percentatges d’ocupació d’un estat
entre aquells que tenen estudis terciaris i aquells que només fan secundària
obligatòria (si agafem per exemple l’estat espanyol, les persones amb estudis
universitaris, aproximadament, un 85% tenen treballs assalariats davant els que
tenen secundària que només treballen un 58% aproximadament (dades del 2008, ara
amb la crisi encara ha empitjorat més la situació de la gent amb menys
estudis).
DIAPOSITIVA 14-18. QUINES SÓN LES
RETALLADES A L'EDUCACIÓ PÚBLICA?
- Els pressupostos de la Generalitat del 2011 van suposar
una retallada per l’educació pública del 7,4%, que sumen un total del 13,57%
respecte al 2010 (722 milions menys). El pressupost del departament
d'ensenyament és el mateix que al 2007, però ara tenim 100.000 alumnes més.
- Una de les conseqüències més importants de les retallades
són els recursos que reben els centres de secundària per al seu funcionament.
Aquestes retallades estan obligant alguns centres a limitar les hores de
calefacció, a reduir les fotocòpies per a l’alumnat o cobrar-les, reduir la
despesa i la qualitat de la neteja dels centres... I segons informen els
mateixos directors de secundària (número 17) si no es canvia aquesta tendència
el proper curs, la situació econòmica
serà més greu, perquè molts centres estan sobrevivint gràcies a romanents
d’altres anys. 2/3 dels centres de Catalunya tenen una situació econòmica
preocupant o molt greu segons els mateixos directors/es.
DIAPOSITIVA 22-23-24. BEQUES DE MENJADORS I TRANSPORT
ESCOLAR.
- Al 2011
els consells comarcals (que són qui gestionen aquestes beques), van rebre 20 milions
d’euros menys, una reducció del 60% en dos anys.
- Aquest
dret a tenir garantit el transport i menjador escolar gratuït o becat en part
per aquell alumnat que ha desplaçar-se del seu municipi o que dintre del mateix
municipi viu a gran distància, és de
vital importància per garantir el dret a l’educació a tothom. Per què?
Parafrasejant les conclusions de l’informe de maig del 2010 del Síndic de
Greuges sobre aquesta qüestió “ la presència o no d’aquets ajuts pot ser un
factor que condicione l’absentisme o les possibilitats d’evitar l’abandonament
educatiu”.
- Pot ser és que el govern de Catalunya estava invertint
molt en aquests serveis i ara cal rebaixar el pressupost? És aquest el cas de
Catalunya com ens vénen dient des de la Generalitat?
- Com hem
mencionat abans, el Síndic de Greuges va realitzar un informe sobre els serveis
de menjador i transport escolar al maig del 2010. Aquest informe es va
realitzar arran de les nombroses queixes en aquests serveis i les dades que
aporta (algunes del 2007 i per tant abans de la crisi) ens mostra que Catalunya
mai ha invertit per sobre de les seues possibilitats en matèria de beques, sinó
tot el contrari. Al 2007 el servei de menjador escolar a Catalunya va invertir
49.2 € per estudiant, mentre que el conjunt de l’estat ho va fer en 71,1€.
- Nosaltres
creiem que en èpoques de crisi tant severa com aquesta, els pressupostos
dedicats a subvencionar totalment o parcialment els serveis de menjador i
transport escolar, augmenten, ja que és precisament en aquets moments quan les
famílies necessiten més aquests ajuts.
- Creiem
que si aquests serveis no es garanteixen, es posa en perill el dret universal a
l’educació dels infants.
- I per
reforçar aquesta opinió la reducció de les beques i ajuts a l'estudi van per la
mateixa línia, una rebaixa de quasi el 80% des del 2012. Qui podrà estudiar?
DIAPOSITIVA 25-27.RETALLADES A LA UNIVERSITAT.
Com afecten les
retallades a la universitat i els seus estudiants:
· Augment del preu de les matrícules. A tall d’exemple a la
universitat URV la matrícula d’un curs (primers i segons cicles
d’experimentalitat màxima) ha augmentat un 12,64% respecte al curs anterior (
és a dir, s’ha de pagar 169,22 euros més).
· Retallades a la investigació: valorem la inversió en
investigació és una inversió de futur, imprescindibles per crear un nou model
de producció, malgrat això per al 2012 es calcula que el pressupost serà d’un
0.79% del PIB tot i que el compromís de la Unió Europea triplica aquesta dada (
per exemple en Alemanya es destina el 2.5% del PIB).
· Conseqüències de les retallades a les nostres
universitats:
Menys pressupost
d’investigació + reducció professorat + augment alumnat = menys qualitat
universitària.
Augment preu matrícules = menys igualtats d’oportunitats.
DIAPOSITIVA 28-29. LES MENTIDES DE LES RETALLADES.
- El discurs oficial, tant a Catalunya com a l’Estat
Espanyol és el mateix, no hi ha alternativa. Ens veiem obligats a fer
retallades. Un discurs secundat pels mitjans de comunicació i que silencia les
alternatives a les retallades.
- Però és veritat? L’única alternativa són les retallades?
- Us anem a exposar una sèrie de propostes de diferents
sindicats, professors universitaris, inspectors d’hisenda i col·lectius crítics
amb les retallades que hi ofereixen alternatives. Són propostes que permetrien
mantenir o guanyar la inversió social sense augment del dèficit públic. Mesures
que en altres estats s'estan aplicant.
DIAPOSITIVA 30-33. EL FRAU FISCAL A CATALUNYA I L’ESTAT.
- Catalunya i l’estat tenen un nivell de frau fiscal molt
més alt que Europa. Un 10% més del total de la riquesa del país no està
regulada per l’estat, i queda fora dels impostos. Si Catalunya normalitzés el
frau fiscal, si el perseguira fins situar-lo al nivell europeu (res impossible
d'assolir), podria recaptar fins a 7.000 milions d'€, una quantitat que si
comparem amb les retallades a educació i als serveis públics és molt superior.
- A l’estat espanyol es podrien ingressar
quasi 40.000 milions d’€ reduint el frau fiscal al nivell europeu.
Aleshores per què no perseguim el frau fiscal i tindrem
diners per a l’educació?
- El Sindicato de Técnicos i Inspectores de Hacienda
(GESTHA) denuncia que el 72% del frau fiscal és responsabilitat de les grans
fortunes i empreses (a nivell estatal).
- Tot i que les PIMES (petites i mitjanes empreses)
representen el 99,9% del total d’empreses i generen quasi el 80% del treball a
l’estat només suposen un 18% del frau fiscal. En canvi segons GESTHA les grans
fortunes i empreses van evadir més de 42.000 milions d’€ durant el 2010. El
mateix GESTHA assenyala que el 82% de les 35 empreses més importants de l’Estat
(IBEX-35) tenen seus, filials o números de compte en paradisos fiscals.
- Però Hisenda quan parla de perseguir el frau fiscal no
persegueix els veritables responsables, GESTHA denuncia que el 80% del
funcionariat que es dedica a perseguir el frau fiscal, persegueix a PIMES i
particulars.
- Està clar per què no es persegueix el frau fiscal? Perquè
no interessa a les grans fortunes.
DIAPOSITIVA 34-36.RECAPTACIÓ LÍQUIDA DE L’ IMPOST DE
SUCCESIONS
- Ens diuen que no hi ha diners però resulta que Catalunya
ingressava al 2007 un total de 726 milions d’€ de l’ impost de successions. La
reforma del tripartit ja va deixar aquest impost minvat en 552 milions al 2010,
però amb la darrera reforma de CiU
l’impost ha desaparegut totalment, al 2011 un total de 0€.
- I per què es suprimeix aquest impost? A qui beneficia?
- Abans de la darrera anul·lació de CiU només 500 famílies
havien de pagar aquest impost. Es fan retallades perquè no hi ha diners però es
renuncia a ingressos que només afecten a unes quantes famílies riques.
- El sindicat CCOO proposa aplicar l’impost de successions
a les herències de més de 160.000€ (excloent l’habitatge habitual sempre que el
seu valor no siga major de 500.000€). Aplicar aquesta mesura que només
afectaria a un 10% de les herències suposaria recaptar anualment 400/500 milions
d’€.
- El mateix sindicat informa que quan es cobraven 800
milions d’€ un 78% de les herències pagaven 200€ o menys.
- Aleshores ens preguntem, si no tenim diners per serveis
públics per què eliminem impostos a la gent que més diners té i que són una
minoria de la població?
DIAPOSITIVA 37. IMPOST DE PATRIMONI
- Les previsions de la Generalitat són ingressar 241
milions d’€ aquest any, però la intenció del govern català per a un futur és
anular aquest impost. De fet només està previst de forma temporal pels
exercicis 2011 i 2012. Aquest impost s’aplica per patrimonis superiors a
700.000 €. Per què es vol traure un impost que afecta a poca gent?
DIAPOSITIVA 38.
PROPOSTA DE CCOO, IAC i UGT.
- Aquests sindicats van fer una proposta al govern de la
Generalitat durant el desembre del 2011 que consistia a establir un límit salarial
de 5000 € mensuals bruts per tots els treballadors i treballadores públics.
Aquesta mesura està destinada a reduir el sou d’alts càrrecs d’empreses
públiques i de l’administració que han estat nomenats per ser militants del
partit governant o per ser propers. Els seus sous, dietes,
compensacions... són desorbitats.
- Aquesta mesura només afectaria a un 3% de la gent que
treballa a la funció pública i suposaria una retallada pel govern català de 800
milions d’€. Però la Generalitat no ha volgut ni estudiar-la. Les retallades en
educació són de 723 milions d'€.
- Són imprescindibles les retallades?
DIAPOSITIVA 39-41 LA POLITICA FISCAL A CATALUNYA I
L’ESTAT.
- Catalunya i l’Estat Espanyol tenen una política fiscal
que afavoreix les rendes altes, i perjudica la gent treballadora perquè la
recaptació se centre en les nòmines dels treballadors/es i en els impostos
indirectes.
- Un canvi en aquesta política fiscal permetria tenir més
ingressos, reduir el dèficit públic i no fer retallades.
- Vicenç Navarro, catedràtic de Ciències Polítiques i
Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, proposa a
nivell estatal pujar el tram de l’IRPF del 43% al 45% per les persones amb uns
ingressos anuals de més de 60.000€. I pujar l’IRPF fins el 50% per les persones
amb uns ingressos anuals superiors a 120.000€.
- Amb aquesta mesura l’estat ingressaria anualment 2.500
milions d’€ i només afectaria a un 4% de la població.
- La segona proposta es basa a augmentar l’ impost de
Societats per a grans empreses del 30% al 35%, això suposaria un augment dels
ingressos de 5.300 milions d’€. I només afectaria al 0,12% de les empreses.
- Hay alternativas. Vicenç Navarro, Juan Torres i Alberto
Garzón. Editorial Sequitur, 2011
- El mateix Vicenç Navarro també proposa recuperar l’
impost de Patrimoni que moltes comunitats governades pel PP han tret. Recuperar
aquest impost suposaria un ingrés extra de 2.120 milions per a l’estat.
- Per què no s'aplica aquest model impositiu?
- Com hem dit abans, la fiscalitat a l’Estat Espanyol i a
Catalunya recau sobre les rendes de la gent treballadora. Per exemplificar-lo
Vicenç Navarro compara el que paga en impostos un treballador de la SEAT i una
renda alta estatal amb el que paguen els seus homòlegs a Suècia.
- La comparativa mostra com un treballador paga
pràcticament el mateix aquí que a Suècia,
¾ parts. I en canvi una renda alta paga només un 20% del que pagaria a
Suècia.
- Aquest exemple il·lustra el nostre discurs. Ens diuen que
hem de reduir el dèficit públic perquè gastem molt en serveis socials. Hem de
reduir el dèficit públic, doncs pugem els impostos als que més tenen perquè
aquí paguen menys impostos que a Europa.
- La següent gràfica (dia positiva 44) reforça la idea
anterior. L’estat espanyol recapta un 12% menys en impostos que la UE-15. I les
dades que hem presentat anteriorment demostren que la diferència d’ingressos és
perquè les rendes més altes paguen menys impostos aquí que a Europa.
DIAPOSITIVA 42. LA FAMÍLIA REAL ESPANYOLA
- En època de retallades i crisi, la família real espanyola
ha congelat el seu pressupost però no l’ha reduït com ha passat amb els serveis
socials.
- El cost real de la família real és el que apareix a sota,
on és la seguretat, els viatges, despeses de protocol, manteniment de
patrimoni... aspectes que es paguen des de diversos ministeris.
DIAPOSITIVA 43-44. DESPESA MILITAR
- La despesa militar ha augmentat un 30% en el període
2000-2010, sent actualment de 18.000 milions d’€.
- Diverses ONG’s demanen que es reduieixen els pressupostos
militars de manera més significativa que les retallades als serveis socials perquè
són menys importants per a la població.
- Una reducció del 30% suposaria 6.000 milions d’€.
- Si no hi ha diners pels serveis més bàsics, per què
l'exèrcit no ho pateix de manera significativa?
DIAPOSITIVA 45. TAXA ALS CAPITALS ESPECULATIUS
- La taxa financera als capitals especulatius (més coneguda
com a Taxa Tobin) consisteix a cobrar un impost a totes les operacions
econòmiques de caràcter especulatiu (que no generen llocs de treball o riquesa
per a un país).
- Aplicant aquesta taxa, ATTAC considera que a l’Estat
Espanyol es podrien ingressar 16.000 milions d’€. Davant de les opinions que
consideren que aquesta taxa perjudicaria l’economia podem recordar que països
que han tingut un gran creixement econòmic com Corea del Sud, Hong Kong, Índia,
Brasil, Taiwan, Sud-Àfrica ja l’apliquen.
- El problema? Aquesta taxa perjudicaria la banca i els
grans capitals que es dediquen a l’economia especulativa i no a la productiva.
DIAPOSITIVA 46. RESCAT A GRÈCIA.
- Per què l’Estat Espanyol que està en una situació tan
crítica ha de donar diners per rescatar Grècia? Com és possible que si no tenim
diners per a serveis socials es puguen donar 25.000 milions d’€ a Grècia?
- La resposta és senzilla, els serveis públics són per
nosaltres i els diners de Grècia són per pagar a la banca (alemanya
bàsicament).
DIAPOSITIVA 48 . OPCIONS PER REDUIR EL DÈFICIT PÚBLIC.
- En aquesta dia positiva apareixen les dues opcions que hi
ha per reduir el dèficit públic: menys despesa social o més ingressos.
- La primera opció és la neoliberal que estan aplicats tots
els governs europeus.
- La segona opció, consisteix a demanar més diners als que
més tenen per garantir la cohesió social i recuperar la societat del benestar.
Volem denunciar, que és mentida que l’única opció siga retallar en inversió
social, hi ha alternatives però ni el govern català ni l’espanyol les volen
aplicar perquè perjudiquen la banca, que definitivament és la que mana.
DIAPOSITIVA 49-50. DEUTE PÚBLIC?
- Les dades són del llibre Vivir
en deudocracia. Capítol II. En el Estado Español, ¿cómo hemos llegado a
ésto?. Ed. Icaria. 2011. Autors del capítol Dani Gómez i Eulàlia Reguan.
- Quan ens diuen deute públic, el que haurien de dir és
deute privat. I concretament deute de la banca espanyola amb altres.
- El deute de les administracions públiques al maig del
2011 només era un 16% del total. La resta del que deu l’Estat Espanyol, és
deute privat (banca, famílies i empreses). Si la banca es va endeutar per valor
d’1,3 bilions d’€, per què ha de ser
l’estat qui ara pague el seu afany desmesurat de guanyar diners? La banca
espanyola deu quasi el doble que les administracions públiques.
- Aquesta dada del maig ha canviat (el deu públic ha
augmentat) pels alts interessos que ha pagat l’estat per finançar-se, però no
podem oblidar que si l’estat espanyol no hagués regalat a la banca espanyola
més de 100.000 milions d’€, el problema del deute no hagués exisitit.
- De fet la situació del deute públic espanyol no és tan
alarmant com ens volen fer veure. La intencionalitat d’aquesta por generada, és
aconseguir que la població acceptem les retallades com una cosa necessària.
- Tots els estats tenen deute públic, és la manera
d’aconseguir inversió social. La inversió social genera riquesa, llocs de
treball i estimula l’economia.
- La major part dels estats quan han patit crisis
econòmiques han aplicat mesures d’inversió social per compensar la falta
d’inversions privades. Diversos estudis demostren que l’esforç per reduir el
dèficit públic en un 1% perjudiquen l’economia en un 0,6%,
- A menys inversió pública més atur i menys riquesa.
DIAPOSITIVA 51. ALTERNATIVES A LES RETALLADES.
- Aquesta diapositiva ens mostra clarament que hi ha moltes
alternatives possibles. Que és mentida que les retallades són l’única
alternativa possible. El que passa és que les alternatives possibles
perjudiquen les rendes altes, la banca, les grans empreses... i aquestes
controlen el discurs polític i els mitjans de comunicació que generen corrents
d’opinió.
DIAPOSITIVA 52.
- Amb aquest power volem transmetre un missatge contrari al
missatge neoliberal que domina els partits polítics i governs actuals.
- Les retallades no són necessàries i imprescindibles.
Només des d’una òptica neoliberal i privatitzadora retallar en serveis socials
és la solució.
- Hi ha alternatives a les retallades però els governs no
les volen aplicar perquè perjudiquen les rendes més altes i les grans empreses.
- La inversió pública no és una pèrdua de diners. Al
contrar, estimula l’economia i genera llocs de treball (que augmenten el consum
privat intern).
- Cal difondre aquest missatge entre la gent usuària dels
serveis públics, perquè darrera d’aquestes polítiques està la voluntat del
capital per destruir els serveis públics i privatitzar-los (per guanyar diners
amb la salut, l’educació, la cura de gent gran...).
